Les propostes són idees, estratègies i projectes que donen lloc a experiències pilot. Encaren els reptes que es plantegen de la mà dels agents implicats i es materialitzen en un emplaçament definit de Barcelona o Medellín
generar debat, la idea d’inserir 100.000 habitatges públics i de lloguer nous a Barcelona. La ciutat necessita un parc d’habitatges capaç de corregir els abusos rendistes de l’especulació i de garantir el dret a l’habitatge dels seus veïns.
Aquest arravatament pretén rebatre dos apriorismes molt estesos.
D’una banda, ens recorda que la compacitat no és una característica pròpia de tot Barcelona. I que la congestió no és un problema provocat per la densitat de població sinó per la presència
massiva del vehicle privat. En la trobada entre diferents teixits urbans, al costat de les grans infraestructures, a la vora de l’aigua i als polígons residencials del desarrollismo hi ha sectors on
l’espai públic és excessiu, i per tant infrautilitzat, de manteniment costós, iteratiu i mancat d’identitat.
D’altra banda, apunta que alliberar sòl no és l’única manera de generar sostre. Remuntes, addicions i intersticis poden ser recursos expectants per a solucions arquitectòniques que convisquin amb la rehabilitació. Aquestes densificacions tindrien quatre objectius: