Mapa d'oportunitats

generar debat, la idea d’inserir 100.000 habitatges públics i de lloguer nous a Barcelona. La ciutat necessita un parc d’habitatges capaç de corregir els abusos rendistes de l’especulació i de garantir el dret a l’habitatge dels seus veïns.

 Aquest arravatament pretén rebatre dos apriorismes molt estesos.

D’una banda, ens recorda que la compacitat no és una característica pròpia de tot Barcelona. I que la congestió no és un problema provocat per la densitat de població sinó per la presència
massiva del vehicle privat. En la trobada entre diferents teixits urbans, al costat de les grans infraestructures, a la vora de l’aigua i als polígons residencials del desarrollismo hi ha sectors on
l’espai públic és excessiu, i per tant infrautilitzat, de manteniment costós, iteratiu i mancat d’identitat.

D’altra banda, apunta que alliberar sòl no és l’única manera de generar sostre. Remuntes, addicions i intersticis poden ser recursos expectants per a solucions arquitectòniques que convisquin amb la rehabilitació. Aquestes densificacions tindrien quatre objectius:

• Moderar la voracitat del mercat immobiliari incidinten la baixada dels preus de lloguer.
• Reconquerir els barris segrestats pel monocultiu turístic, mantenir la identitat del seu teixit social i possibilitar l’emancipació dels joves locals.
• Cultivar massa verda a les cobertes del nou habitatge públic de lloguer de la ciutat.
• Recuperar el sector econòmic de la construcció i la rehabilitació.