Barcelona Enllaços

Fa poc més de cent anys, Barcelona va fer un Pla d’Enllaços. És enraonat evocar-ho per al futur de Barcelona? Depèn. Els treballs que es resumeixen aquí pretenen demostrar que a les frontisses dels districtes de la ciutat real sovint hi ha grans estrips que allunyen uns barris dels altres. Sota una llosa d’egoismes diversos, quanta secreta admiració pel confort dels condominis, dels paradisos tancats carregats de prejudicis! 

Al llarg de quatre anys i 24 tallers hem identificat set temes de treball. Ho hem fet de l’única manera que sabem fer-ho: estudiant amb ganes cada cas, apuntant un diagnòstic clar i generant alternatives. Són propostes aproximatives, acotades o evocatives, que manifesten oportunitats latents per desplegar l’espai públic urbà.

Quan el 1903 Barcelona va aspirar a ser una gran ciutat, va demanar als urbanistes que diguessin com fer-ho perquè la constel·lació de nuclis urbans escampats al pla de Barcelona i separats entre si poguessin estar més ben connectats i fer possible així la continuïtat dels serveis i la formació de nous espais públics, carrers i places. Ara, a la Barcelona més gran, que és la que vessa fins al Besòs i s’atansa al Llobregat, la qüestió dels enllaços segueix estant viva i sent necessària, perquè el nostre territori, tot i ser un mosaic ric, divers i potent, és també un trinxat de barreres. Sovint amb el concepte clúster designem les virtuts de nínxols d’expertesa i nius d’oportunitats del nostre teixit productiu, però deixats al seu ritme operen com a condominis, esplèndidament entotsolats, que impedeixen realitzar l’interès general.