EmflipaTorreBaró

Torre Baró és un dels 13 barris que conformen el districte de Nou Barris, a Barcelona. El barri, situat en plena muntanya de Collserola, presenta una morfologia ben singular, ja que està situat entre fortes barreres d’infraestructura, com ara carreteres i vies de tren. Les dificultats orogràfiques el van preservar de la urbanització fins que, amb les onades d’immigració dels anys 50 i 60 del segle xx i la subdivisió de parcel·les privades, va anar sorgint un barri autoconstruït sense disseny o desenvolupament planificat. En conseqüència, avui en dia és un barri monofuncional sense serveis, equipaments públics ni activitat comercial. La seva estructura urbana és d’habitatges de baixa densitat, alguns dels quals estan en un estat constructiu molt precari.

En l’actualitat, i després de veure’s sotmès a intervencions municipals (2004-2008) bàsicament centrades en accions d’urbanització i connexió amb el transport públic, el barri no té un enfocament holístic de millorament urbà. Aquesta complexa realitat augmenta la necessitat de reconèixer-ne i valorar-ne els dèficits urbans i socials, a fi de fer possible l’adquisició de la urbanitat i els espais de contingut cívic necessaris.

En l’anàlisi dels valors socials i espacials existents a la comunitat de Torre Baró que van dur a terme els estudiants del màster, s’hi va aplicar una metodologia de treball socioespacial (placemaking) durant un taller de dues setmanes sobre el terreny. La finalitat del treball era entendre el lloc com a part d’un conjunt d’espais de contingut cívic, cosa que pot ajudar a identificar i construir llaços socials i espacials. Els participants en el taller van aprofundir en el valor estratègic dels recursos espacials i culturals per reforçar la identitat local i la participació comunitària. L’anàlisi espacial i social es va centrar en diversos aspectes: la mobilitat, la matriu ecològica i d’espais oberts, l’habitatge i el sistema de mobilitat. Així mateix, es va prestar una atenció especial al comerç, els serveis i els equipaments, entenent que aquests factors poden fomentar la diversificació econòmica i la innovació. Aquesta anàlisi es va adreçar a promoure la creativitat, en el sentit de millorar l’«economia creativa», entenent que la incorporació de la diversitat d’activitats pot ser significativa per als individus més que no pas per a les empreses.

El diagnòstic a què va arribar l’anàlisi socioespacial és que l’habitatge autoconstruït té un paper principal al barri i s’ha convertit en el seu valor essencial. L’autoconstrucció ha generat un sentiment de pertinença i s’ha convertit en el factor de mobilització social del barri. Així mateix, els espais oberts i la malla ecològica existent tenen un gran potencial per convertir-se en pol de regeneració socioeconòmica dels habitants del barri.