Districte inclusió, Estación Villa

21 hectàrees al cor del centre tradicional de Medellín (Colòmbia). Un barri antic que, a causa d’obres públiques molt importants, ha quedat aïllat i al qual han anat a raure les activitats il·lícites, indesitjables, incòmodes, de qualsevol societat contemporània. Als anys 70 el barri va ser declarat sòl de renovació, però no ha viscut cap procés urbà que es pugui considerar positiu.

Acceptem i comprenem les dinàmiques, les activitats, els habitants i els usos que es donen avui a Estación Villa i treballem perquè aquest espai esdevingui un districte per a la inclusió. Habitants del carrer, treballadores sexuals, comerciants d’objectes de segona mà, recicladors, mecànics, residents tradicionals i d’inquilinatos conviuen aquí amb unes regles pròpies i en harmonia.

Llancem la proposta centrant-nos en els habitants del carrer i, mitjançant la fragmentació de l’habitatge i la ubicació dels serveis que ofereix en punts estratègics del polígon, plantegem la construcció d’aquests serveis (habitació, menjador, cuina, lavabo, entre d’altres) a escala del barri.

Per què recórrer a mètodes tradicionals d’intervenció, en què les poblacions esmentades, en lloc d’adaptar-se, es traslladen i s’enduen les seves circumstàncies i les problemàtiques que comporten? Per què no plantejar intervencions per a la població no regulada? Per què no basar-se en les seves dinàmiques per pensar la ciutat tal com ells la veuen i la viuen? Per què no pensar en una ciutat en moviment constant?