Les propostes són idees, estratègies i projectes que donen lloc a experiències pilot. Encaren els reptes que es plantegen de la mà dels agents implicats i es materialitzen en un emplaçament definit de Barcelona o Medellín
Els plantejaments binaris constitueixen un obstacle epistemològic per abordar la complexitat i la incertesa de les realitats hipertransformatives urbanes. Les propostes sobre millorament integral de barris a Medellín han demostrat ser insuficients. Per superar aquestes limitacions, la proposta planteja dos conceptes guia: a) la coproducció negociada de l’espai i b) l’habitatge popular com a procés. El primer concepte proposa reconèixer la naturalesa política de la producció de l’espai urbà, la asimetria en les relacions de poder dels actors implicats i les capacitats diferencials en el coneixement territorial dels que intervenen en les transformacions socioespacials. El segon planteja entendre l’espai habitacional com un continu espaciotemporal.
Més que com un bé susceptible de transacció o producte «acabat», l’habitatge popular es constitueix en un espai vital sempre en procés de consolidació i adaptable als cicles econòmics de les llars i a les seves dinàmiques demogràfiques. D’aquesta manera, l’espai habitacional és de caràcter múltiple i flexible, com a peça clau per a la vitalitat i la productivitat de les economies de barri.
Tres criteris es van identificar com a determinants per a la construcció d’una estratègia alternativa d’intenció territorial negociada: 1) Multiactors, per donar compte de la multiplicitat d’agents, així com dels seus interessos i les seves narratives respectives. 2) Multidimensional, per connectar la diversitat d’atributs territorials i els enfocaments de coneixement sociotècnic. 3) Multiescalar, per embastar els diferents nivells de les competències i les relacions geogràfiques que concorren i impacten en les intervencions territorials.
Alhora, la proposta defineix tres geografies d’intervenció diferencial, pels seus nivells de dotació infraestructural i de consolidació del parc d’habitatges i per les condicions socioeconòmiques i morfològiques: a) Vessant alt, com a franja d’interfase urbana-rural clau per als serveis ambientals, la gestió del creixement urbà i el risc i la generació de l’espai públic metropolità. b) Vessant mitjà, com a franja de consolidació mitjana amb potencial d’articulació amb la infraestructura de transport, de connectivitat entre barris i dotació d’equipaments comunals. c) Vessant baix, una franja amb una connexió amb les àrees centrals més bona i amb més potencial de densificació d’habitatges i barreja d’usos.
