Medellín Experimental Social Housing

Context

A principis dels anys 90 Medellín era considerada la ciutat més violenta del món, amb gairebé 20 persones tirotejades cada dia, i l’any 2003 era una de les cinc ciutats més corruptes de Colòmbia. La societat estava marcada per la violència i una forta desigualtat social. El principal problema de Medellín era el narcotràfic. Els càrtels de les drogues tenien el poder absolut als assentaments dits comunes, i es convertien en figures públiques narcos com Pablo Escobar, potser el principal referent de les excentricitats de l’època.

Els últims anys Medellín ha implementat polítiques d’integració social amb la voluntat de disminuir la violència i donar pas així a una ciutat inclusiva. S’han desenvolupat nombroses infraestructures que connecten el territori, i la ciutat s’ha transformat en un laboratori en el qual primen la qualitat dels edificis públics i la urbanitat de l’espai públic. Avui en dia Medellín és un cas d’estudi a les universitats d’arquitectura d’arreu del món i un exemple del que s’anomena urbanisme social.

Proposta

L’alcaldia pretén abordar en un futur pròxim el programa d’habitatge social col·lectiu. Com a conseqüència del flux del camp a la ciutat, cada any s’incorporen a la ciutat unes trenta mil persones, que s’estableixen generalment en habitatges autoconstruïts als vessants de la muntanya, cosa que estén de manera incontrolada els límits de la ciutat.

Proposem un concurs sobre habitatge col·lectiu que densifiqui l’àmbit del centre històric i generi una barreja d’usos nous, necessaris per regenerar la ciutat. El projecte se centra en la inserció d’un ús residencial nou en un emplaçament amb usos terciaris que admet intervenció. Serà fonamental abordar el nucli d’habitatge i la seva relació amb la ciutat mitjançant la reformulació de l’espai públic adjacent.