#CASEANDO. Prototip d'habitatge amb dispositius autoproduïts

L’habitatge ja no és una forma urbana institucionalitada i normativitzada només per les administracions, governs, empreses i institucions. Nous protocols en xarxa operen fent de l’habitatge un procés extitucional, és a dir, un assemblatge d’iniciatives ciutadanes, col·lectives, plataformes, infraestructures tecnològiques i dispositius autoproduïts. Aquests processos extitucionals que tenen lloc a la ciutat creen nous espais d’allò col·lectiu que parteixen de l’habitatge per desplegar-se a la ciutat. Connectant allò personal i allò social, necessitem un altra anàlisi de les relacions entre l’esfera pública i l’àmbit domèstic i personal.

 Emergeix llavors un nou espai d’allò col·lectiu basat en l’obertura, la distribució en xarxa de les pràctiques domèstiques a la ciutat generant nous àmbits d’allò públic. El prototip d’habitatge #caseando posa en pràctica aquests processos urbans transversals fent dels dispositius la materialització i pràctica d’aquesta nova forma emergent d’habitatge.

#caseando és un dispositiu de pensament en acció i apoderament urbà i ciutadà a través de pràctiques domèstiques. Durant els últims anys hem assistit a l’acció ciutadana de les nostres ciutats gràcies a l’apoderament ciutadà i a les innumerables pràctiques emergents de ciutadans, iniciatives i comunitats associades. La pràctica ciutadana s’ha centrat en l’espai públic de les nostres ciutats. L’aparició d’horts veïnals, intervencions urbanes i una multiplicitat d’iniciatives ciutadanes amb propostes sostenibles, ètiques, participatives i innovadores han omplert les nostres ciutat en un esforç per recuperar i re-polititzar l’espai públic, amb afany pedagògic i corresponsable.

Mentre es consoliden dites pràctiques en el model de ciutat actual, volem, en aquest cicle, indagar en aquells espais poc tractats fins el dia d’avui, i que suposen un desplaçament del camp d’acció ciutadà cap als espais privats i domèstics, és a dir: cap a l’habitatge. La innovació ciutadana no pot circumscriure’s només a l’espai públic, sinó que cada un de nosaltres podem implementar polítiques i iniciatives en els nostres habitatges que, mitjançant la connectivitat de la xarxa que suposen els nostres espais privats a la ciutat, i el treball en xarxa dels seus actors, emergeixi un nou àmbit d’allò col·lectiu. Dispositius que, mitjançant la construcció “fes-t’ho tu mateix”, o “fes-ho amb nosaltres”, de forma econòmica, àgil i lúdica, reciclant materials i aprenent, es puguin incorporar al nostre habitatge o espai domèstic, apoderant-nos i generant nodes d’acció i pràctica ciutadana.

Els tallers proposats es conformen a partir de la creació d’un prototip d’habitatge, autoproduït de forma col·laborativa. A partir d’aquí, s’aniran incorporant els dispositius que es vagin construint al llarg de sis micro-tallers, en els quals es realitza una transferència de coneixement: els espectadors, usuaris i ciutadans aprenent a configurar certs equips “dispositius” ciutadans a les pròpies llars, sent capaços d’aprehendre tant el coneixement conceptual i tècnic del propi dispositiu com la sensibilització entorn del sector en el qual s’insereix i la seva capacitat innovadora i alternativa als canals mainstream existents.

La fabricació 3D, la construcció d’una antena autònoma per internet i xarxes, l’explicació d’una instal·lació solar, el sistema d’un sensor de contaminació, la creació d’un hort i l’elaboració d’un joc col·lectiu, són els micro-tallers proposats per tal que tots nosaltres puguem conèixer les “tecnologies” de cada dispositiu d’una manera senzilla, divertida i atractiva, i aprenguem i ens apoderem, a la vegada, amb l’objectiu d’indagar encara més en cada un dels sistemes i implementar-los en els nostres espais domèstics i connectar-nos a la xarxa.