Les propostes són idees, estratègies i projectes que donen lloc a experiències pilot. Encaren els reptes que es plantegen de la mà dels agents implicats i es materialitzen en un emplaçament definit de Barcelona o Medellín
Gentrificación no es un nombre de señora
La gentrificació és un procés de transformació urbana en el qual la població original d’un sector o barri deteriorat i amb pauperisme és progressivament desplaçada per una altra d’un nivell adquisitiu més alt, com a conseqüència de programes de requalificació d’espais urbans estratègics.
El projecte-workshop «Gentrificació no és un nom de senyora» (titulat «Gentrificação: colonização urbana e instrumentalização da cultura» en països de llengua portuguesa) sorgeix com a resposta a l’anàlisi del paper de la cultura en els processos de gentrificació.
Fins avui el workshop s’ha impartit en onze ciutats: Madrid, Bilbao, València, Barcelona, la Corunya, Múrcia i Gijón (Espanya), São Paulo i Brasília (Brasil), Bogotà (Colòmbia) i Lisboa (Portugal), i en altres formats ha visitat ciutats com Rotterdam i Xangai.
En aquesta mostra es recullen els materials audiovisuals resultants del treball amb els participants en alguns dels workshops.
La instrumentalització que es fa de la cultura, a favor d’aquests processos d’alteració de la composició social, desarticula la major part de les propostes crítiques que es formulen des de l’acció artística, que són fagocitades pels interessos immobiliaris, empresarials, financers...
La gentrificació afecta especialment la memòria col·lectiva del barri, ja que impossibilita la reconstrucció del passat i provoca la pèrdua de la identitat local.
Els desplaçats són els afectats últims del procés de gentrificació.
Glocalització
Entenem que la gentrificació és una resposta a l’aspiració de les administracions públiques locals d’aplicar la política del desenvolupament urbà global que tendeix a implantar el que es coneix com a «ciutats marca».
No hi ha dos processos de gentrificació que es desenvolupin igual. Proposem treballar des del que és local, des de l’especificitat d’aquests processos en cada context, zona o ciutat, per identificar les eines que genera cada comunitat per abordar el conflicte global.
Museo de los Desplazados
Identifiquem la forma d’arxiu, prèvia renúncia a la seva aspiració de definició total dels elements i les tipologies desplaçats, com a eina d’acostament i empatia envers tot el que es perd en processos que, com el de la gentrificació, suposen la creació d’espais excloents i de segregació social.
Davant la creació de comunitats tancades, proposem el Museo de los Desplazados [Museu dels Desplaçats] com a plataforma oberta, incompleta, en un procés continu de desenvolupament i necessàriament col·lectiva. També és en aquesta col·lectivitat on es decideix si es tracta d’un arxiu del que s’ha d’oblidar o del que cal recuperar.
www.lefthandrotation.com
www.museodelosdesplazados.com