Les propostes són idees, estratègies i projectes que donen lloc a experiències pilot. Encaren els reptes que es plantegen de la mà dels agents implicats i es materialitzen en un emplaçament definit de Barcelona o Medellín
«Quin va ser el primer lloc que ens va seduir? Deu existir, però no es recorda; potser va ser un carrer enmig de la pluja, convertit en un seguit de plans grisos que s’esvaïen a l’horitzó. Potser va ser una plaça de poble plena d’arbres, l’ombra dels quals protegia del sol inclement. Potser una casa republicana atapeïda d’objectes i plena de colors. Pot ser que sigui la seva pròpia habitació, que en algun moment de la nit s’ofereix càlida i seductora per al goig mateix d’habitar-la.»
«El verb habitar suposa un seguit de llocs, però en cada moment de la vida sempre hi ha “un lloc”. Quin és aquest lloc?»
Avui, com a joves arquitectes colombians, volem fer una reflexió sobre el valor de l’espai habitat. De la construcció material que permet a l’home estendre el seu jo i poder ser, o viceversa. El lloc que permet deixar una empremta i dir: habito allà.
Per respondre a les qüestions plantejades pretenem concebre l’hàbitat d’un ecosistema urbà i humà en maquetes petites, algunes en representació de la realitat i d’altres com a possible solució.
«L’espai de l’habitació s’havia d’assimilar al desig de ser reconeixible. Aleshores les coses s’endreçaven per col·leccions. Els objectes recollits aquí i allà van adquirir presència. Els llibres es van començar a expandir en una biblioteca minúscula. Una ràdio petita transmetia els secrets d’una música aparentment inintel·ligible. El sexe començava a inquietar.»
Un cop més, «Quin és aquest lloc? [...] De petit és l’habitació i potser la casa; més endavant, el barri i la ciutat».
Alberto Saldarriaga Roa, Los lugares habitados (2010)