Les propostes són idees, estratègies i projectes que donen lloc a experiències pilot. Encaren els reptes que es plantegen de la mà dels agents implicats i es materialitzen en un emplaçament definit de Barcelona o Medellín
Madrid, Barcelona, Nova York, Bombai i Milà són ciutats els centres de les quals se’ns presenten com a llocs que han perdut les condicions ideals per viure-hi, però que ofereixen una fàbrica física sobre la qual actuar, plena d’interès arquitectònic. Aquests conjunts d’edificacions obsoletes demanen una segona oportunitat per tornar a trobar el seu moment. En aquests enclavaments hi proposem el que en diem «correccions tipològiques» i creem un espai per dotar el projecte d’arquitectura de continguts crítics respecte a certs tòpics i a suposades novetats. La ciutat construïda és el suport del treball i, actuant sobre els sistemes urbans i els edificis existents, plantegem qüestions com ara reprogramar, redensificar, reescalar, reviure, etc. En definitiva, es tracta de reciclar petits fragments urbans prou rics programàticament com per reconvertir-los en peces d’escala capaces d’alterar el sistema de centres de gravetat de la ciutat.
Aquesta investigació acadèmica, feta des del 2008 sota la direcció de Juan Herreros a l’Aula Fi de Carrera de l’ETSAM i als Advanced Studios de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Colúmbia, pretén revisar les tècniques de projecte amb les quals pensar i projectar l’habitatge col·lectiu a la ciutat consolidada. Amb això busquem el reconeixement d’una nova sensibilitat que impliqui la revisió dels paradigmes tradicionals, amb la pretensió de redefinir i intensificar el que entenem per qualitat de vida a la llum de les noves inquietuds que travessen el present, com ara indeterminació, diversitat, sostenibilitat, etc., i les diferents experiències estètiques associades. Entendre, en resum, que la ciutat compacta, com a model urbà, pot oferir tot el que se li exigeix i resultar pertinent per a tots els grups socials, especialment en temps de crisi.
L’anàlisi i la descripció de les condicions de partida i la comprensió de la relació entre arquitectura i coordenades socials, tècniques, econòmiques, polítiques i culturals, són part latent d’aquestes propostes, i la seva representació és un capítol clau de la metodologia de treball que es pretén transmetre. També s’han treballat les relacions entre escala, quantitat d’arquitectura i capacitat per acollir formes d’ús molt diverses, i especialment el necessari diàleg entre les ja establertes i les que han de venir.
