Les propostes són idees, estratègies i projectes que donen lloc a experiències pilot. Encaren els reptes que es plantegen de la mà dels agents implicats i es materialitzen en un emplaçament definit de Barcelona o Medellín
La pèrdua de la noció d’allò col•lectiu a Medellín ha convertit l’habitatge en un exercici que acumula peces aïllades dins d’una trama de vies i reixes que poc col•laboren amb la construcció d’una ciutat per a les persones.
El mètode de treball consisteix en “provocar” l’interès dels nens al voltant de temes relacionats amb la casa i l’hàbitat urbà, a partir del qual expressen progressivament les seves percepcions sobre els tòpics de la casa i l’espai públic --casa meva, el meu carrer, el meu barri, la meva ciutat-- tant quan apareixen com presència com quan s’assenyala la seva absència.
Casa Vida és un centre obert d’acolliment per a nens i adolescents afectats per l’explotació sexual. El seu objectiu és garantir el restabliment dels seus drets i els de les seves famílies mitjançant diferents fases (acollida, permanència, apoderament, emancipació i seguiment), i alhora facilitar, mitjançant diferents estratègies i programes desenvolupats per educadors, mediadors i professionals, un procés d’interacció integral que faciliti la seva vinculació social.
El col•lectiu “artivista” Left hand Rotation ha treballat intensament el tema de la gentrificació com a fenomen de la contemporaneïtat global. A partir del taller Gentrificació no és un nom de senyora, impartit en diverses ciutats del món, s’han generat noves plataformes de visibilització d’aquesta problemàtica: el documental Luz o la plataforma web Museu de los desplaçats.
Mapes elaborats per col•lectius que compten amb l’experiència d’estar directament afectats per les transformacions urbanes, perquè les seves pràctiques necessiten el carrer per poder-se expressar. Cartògrafs socials, dissenyadors, fotògrafs, skaters, entre d’altres, organitzats per registrar les problemàtiques associades al procés de gentrificació que viu el centre de la ciutat de Medellín a partir de tres fronts: el carrer, internet i la sala d’exposicions.
Aquest espai recrea l’habitació d’un inquilinato a Medellín i acull al seu interior la major part dels usos d’un habitatge. És una recreació simbòlica amb objectes, materials i colors que ens trasllada, a nivell físic i subjectiu, a una manera d’habitar la ciutat.
Davant la incertesa habitacular del centre de Medellín i la peculiaritat amb què alguns dels seus ciutadans encara habiten, existeixen..., es recrea el seu ecosistema urbà i humà en petites maquetes, algunes com a representació de la realitat i d’altres com a possible solució a les problemàtiques actuals.
Cada ciutat té una forma d’habitar particular, palesa en espais arquitectònics que, al seu torn, en constitueixen el teixit, la textura. Aquesta investigació presenta una sèrie d’espais arquitectònics que s’ocupen d’entendre com l’arquitectura és capaç d’acollir els rituals del dia a dia individual i col•lectiu que caracteritza un lloc i, per tant, la seva textura.
ARCHmedium organitza un concurs internacional d’arquitectura dirigit a estudiants i a joves arquitectes. El seu objectiu és plantejar diferents aproximacions a l’habitatge col•lectiu a Medellín que donin resposta conjunta a dues problemàtiques enquistades en aquesta ciutat: la gentrificació del centre històric i l’autoconstrucció perifèrica, causada pels fluxos de població del camp a la ciutat.